Aquí no va néixer un càtering. Va néixer una causa.

Tot va començar on comencen les coses que importen: a casa.

Una cuina encesa. Una taula llarga. Portes obertes.
Ningú era convidat. Tothom era benvingut.
No hi havia excuses, ni codis de vestimenta, ni discursos.
Només foc, menjar brutal i gent de veritat.

Cada setmana era diferent.
El menú canviava, les cares rotaven, però l’essència es mantenia:
un moment irrepetible que no es podia copiar ni repetir.

Fins que un dia no hi va haver sopar.
I en aquell silenci, vam saber que no es tractava de menjar.
Es tractava del que crea el menjar.
Rituals, connexions, memòries.
Aquella espurna que encén quelcom més que la gana.

Per això va néixer Rollo Privat.
No per “fer càtering”.
Sinó per rescatar el foc d’aquells sopars que ningú no va demanar però que tothom recorda.
Per construir experiències que no es repeteixen, perquè no es copien.
Per tornar a posar el menjar al centre d’alguna cosa més gran:
la vida compartida, sense protocol.

Som en Blàdik i en Bryan, dos obsessionats pel detall, dos rebels de la posada en escena.
No venim del motlle, el vam trencar.
No seguim receptes, les encenem.

Aquí no es sopa.
Es conspira.
Es sent.
Es celebra.

Benvingut a Rollo Privado
Si estàs llegint això, ja formes part del ritual.